¿No es aquesta una república profundament injusta i desagraïda si beneficia amb tants avantatges els que anomenen nobles i els joiers i tota la gent d'aquesta mena, ociosos o simplement aduladors i artífex de plaers banals, i si, a més, ella mateixa no tracta amb cap consideració ni dóna cap benefici als pagesos, als carboners, als obrers, als carreters i als artesans, sense els quals no podria existir cap república? Més aviat, després d'aprofitar-se dels seus treballs durant els anys de plenitud, quan finalment estan aclaparats per l'edat i les malalties i necessitats de totes les coses, se'ls paga molt desagraïdament, amb oblit de tota la seva vida en vigília i de tots el grans beneficis que han reportat, deixant-los morir d'una forma del tot miserable. I què hem de dir del fet que cada dia el rics escurin el recursos que els pobres necessiten diàriament, i no només per la via d'estafes entre particulars sinó també a través de les lleis? (...) Així, doncs, segons el que jo puc veure i saber, totes aquestes repúbliques que avui floreixen pertot els passa, i que Déu m'abandoni si no és cert, que no són més que una conspiració del rics per promoure els seus interessos i benestar exclusiu sota el nom i el titol de República. S'inventen i rumien tots el procediments i técniques possibles, primer per poder retenir segures, sense por de perdre-les, totes les riqueses que ells mateixos han anat acumulant amb males arts i, després, per abusar del trebal de tots el pobres i retribuir-los amb el mínim de despesa par a ells
Tomas Moro, en 1516, versión catalana de Juan Manuel del Pozo.
Podría haberse escrito hoy mismo. Otro mundo es posible, si, pero...
No hay comentarios:
Publicar un comentario